"Maresme Medieval" present a la Jornada Iluro 2025: Coneixement i debat, organitzada per la Fundació Iluro

Ahir vaig poder participar a la Jornada Iluro 2025: Coneixement i debat, celebrada a la Fundació Iluro a l’Espai Escena i Pensament de l’Ateneu Centre Cultural de Mataró, un esdeveniment que va reunir experts i entitats locals per reflexionar sobre la recerca històrica, les fonts i la memòria col·lectiva del Maresme. La jornada va començar a les 18 h amb una breu presentació i va continuar amb la conferència inaugural “Fer història avui. Més enllà de les escoles i teories generals” a càrrec de Llorenç Ferrer, catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i investigador principal del grup TIG, qui va defensar paradigmes simples per entendre les societats passades més enllà de les escoles tradicionals com l’Annales o el marxisme; seguidament, Alexandra Capdevila, doctora en Història per la UB, guardonada amb el Premi Iluro 2013 i professora a la UOC i la Facultat Antoni Gaudí, va impartir “Noves i clàssiques fonts per a l’estudi del passat”, on va explorar fonts arxivístiques com llibres parroquials i notarials juntament amb premsa, mapes i testimonis orals; i finalment, Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i president del Centre d’Estudis Vilassarencs, va oferir “Història i memòria”, distingint amb precisió aquests conceptes sovint confosos i destacant obres com Mataró Barroc o Els Vallmajor de Dosrius.​

L’esdeveniment va culminar amb una taula rodona de 40 minuts on vaig intervenir en representació de Maresme Medieval, presentant l’experiència del blog que he promogut i com ha ajudat a difondre el patrimoni de l’art medieval de la comarca a través de l’activitat científica pròpia, publicacions, articles i interaccions amb la comunitat, fent accessible el passat artístic del Maresme a un públic ampli. 

Al meu costat  van intervenir Héctor López Silva pel Museu Arxiu de Santa Maria / Estudis Mataronins, que va destacar la revista Fulls del Museu Arxiu i les Sessions d’Estudis Mataronins; Jaume Vellvehí pel Grup d’Història del Casal de Mataró, associació fundada el 1986 dedicada a la divulgació del patrimoni català i la defensa de la història local; Robert Lleonart i Casadevall pel Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, hereu de la secció arqueològica del Museu Municipal i editor de la revista Laietania amb conferències i visites guiades; i Víctor Ligos per la Comissió de Memòria Gent Gran de Mataró, creada el 2001 per transmetre la memòria del segle XX i fomentar el diàleg intergeneracional amb arxius i instituts locals.

​

Va ser una experiència molt enriquidora, amb un ambient de diàleg obert que va permetre posar en valor la diversitat de projectes locals per preservar i difondre el patrimoni històric del territori, des de l’arqueologia i l’art medieval fins a la memòria oral, reforçant la identitat comarcal en un context de recerca rigorosa i divulgació accessible que connecta el passat amb el present.

[Fotografies: Núria Gómez Borrell]

Nou article de la Dra Coral Cuadrada sobre el paisatge marítim del Maresme Medieval

CUADRADA, Coral (2025). «El Maresme medieval: paisatge d’aigua». Atzavara, L’, vol 35, p. 105-22, https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/436855 .

Aquest nou article s’inscriu de manera natural en la trajectòria maresmenca de la Dra. Coral Cuadrada, iniciada amb la tesi i monografia El Maresme medieval: les jurisdiccions baronals de Mataró i Sant Vicenç/Vilassar (hàbitat, economia i societat, segles X–XIV), obra premiada i publicada el 1988, que va fixar un marc sòlid sobre senyories, poblament i economia pagesa a la comarca entre el creixement i la crisi medievals. El text de 2025, El Maresme medieval: paisatge d’aigua, amplia i reorienta aquell nucli cap a una lectura ambiental i de llarga durada, centrant el paper articulador del mar, les rieres i els aiguamolls en l’organització del territori i de les pràctiques econòmiques i culturals, amb una metodologia que integra diplomàtica, arxius, cartografia i iconografia històrica. 

Es detalla com el règim feudal va establir drets i impostos relacionats amb la pesca i el mar, així com els perills constants que suposaven els naufragis, les tempestes i les incursions de pirates i corsaris, que marcaven la vida quotidiana i la protecció dels habitants. També es reconeix la importància dels rierols i aiguamolls com a espais naturals que connectaven el litoral amb la muntanya, organitzant el territori i influenciant l’economia agrària i forestal. L’autora explica que els documents medievals, llegats parroquials i actes notarials, mostren com la pesca i la navegació, tot i la seva precarietat social, foren un element clau i segurament infravalorat en la història econòmica del Maresme.

En la seva pròpia producció, aquest article dialoga amb línies de recerca que l’autora ha conreat sobre història social i de gènere, xarxes mediterrànies i cultura escrita, però situa el Maresme com a laboratori d’ecohistòria, en sintonia amb una historiografia catalana que, segons balanços com el de Salrach, ha diversificat temes cap a història rural, alimentació, dones i institucions, ara enriquida per una sensibilitat ambiental aplicada al cas comarcal. En conjunt, el nou article actua com a peça de síntesi i actualització: torna als arxius maresmencs amb preguntes ecològiques, relliga la feudalització del litoral amb la memòria dels riscos marítims i les dinàmiques sedimentàries, i consolida la posició de Cuadrada com a referent sobre el Maresme medieval, des de la monografia fundacional de 1988 fins a aquesta lectura paisatgística del 2025.

Nou article publicat per AARB sobre la Seu de Manresa en època romànica.

Aquest mes de setembre ha sortit publicat al número 207 del Butlletí dels Amics de l’Art Romànic del Bages, l'article «Sancte Marie civitatis Minorise. La gènesi de l’edifici altmedieval (s. IX-XIII)».

En aquest treball, m’he submergit en l’estudi dels orígens de l’edifici altmedieval de Santa Maria de Manresa, centrant-me en el període comprès entre els segles IX i XIII. He abordat les dificultats d’identificació del primer assentament del Puig Cardener, tot analitzant les hipòtesis sobre la seva possible vinculació amb l’oppidum ibèric de Mentissa i les interpretacions que ofereixen tant les fonts antigues com els resultats de les excavacions més recents. He constatat, a partir dels materials arqueològics i de les notícies documentals, que la presència d’una ocupació continuada es fa palesa entre l’època ibèrica i la tardoantiguitat, i que només a partir de l’era carolíngia es pot parlar d’una fundació cristiana relacionada amb la repoblació i organització del territori pel comte Guifré el Pelós.

Al llarg del treball, he volgut ressaltar com la formació del primer nucli urbà al voltant del Puig Cardener s’explica per factors estratègics i econòmics, i he detallat l’aparició dels ravals més antics, així com la funció clau dels mercats i camins, com a dinamitzadors de la ciutat. També he fet notar que la història constructiva de l’església de Santa Maria és marcada per períodes d’esplendor i destrucció: les dotacions de finals del segle IX, les destruccions a causa de les ràtzies sarraïnes, les successives restauracions i ampliacions, fins la substitució definitiva per l’església gòtica iniciada el 1322.

En la descripció arquitectònica, he documentat l’existència inicial d’una nau única amb transsepte i absidioles, així com la supervivència parcial del mur de tramuntana, una part de claustre i el portal romànic, tot destacant la seva importància com a peces fonamentals per entendre la transformació del conjunt. Finalment, he volgut posar en valor la necessitat de l’anàlisi interdisciplinària entre arqueologia, documentació històrica i història de l’art per tal d’explicar de forma rigorosa l’evolució d’aquest emblemàtic edifici, clau per comprendre el desenvolupament urbà i espiritual de la Manresa medieval.

Voldria agrair als companys d'Amics de l'Art Romànic del Bages (AARB) per haver-me donat la oportunitat de publicar el meu treball en la seva publicació.

Per decarregar la publicació en pdf. 

Nova Activitat : Barroc: crisi i esplendor en un món en transformació (1600-1750)”

Endinsa’t en el fascinant univers del Barroc amb el mòdul 2 del curs “Barroc: crisi i esplendor en un món en transformació (1600-1750)”, impartit per l’historiador de l’art Joaquim Graupera. 

A partir del 3 de novembre i fins al 15 de desembre de 2025, cada dilluns de 17:35 a 19:05, t’esperen sis sessions apassionants —presencials a Barcelona o en línia— que et descobriran el Barroc com a art total a l’Europa del XVII i XVIII. 

Viatjaràs per ciutats-teatre i palaus sumptuosos, exploraràs la simbologia del poder, l’arquitectura religiosa, l’escultura dramàtica i la pintura de mestres com Caravaggio, Poussin, Rubens o Rembrandt. Aquest mòdul et farà entendre com l’art barroc va transformar l’espai públic i privat, seduint la mirada i l’esperit amb una força inigualable.

No cal que siguis especialista: només has de tenir ganes d’aprendre i deixar-te sorprendre per la creativitat i la passió d’una època que encara avui inspira. Pots matricular-te només al mòdul 2 (preu: 105 €) o combinar-lo amb altres mòduls o sessions soltes. 

Per inscriure’t, envia un correu a arqueonet@arqueonet.net indicant les teves dades i la modalitat (presencial o online), truca al 937423014 o 667013352, omple el formulari web a www.arqueonet.net, o acosta’t a la seu d’Arqueonet (carrer Sepúlveda 79, Barcelona). Les places s’adjudiquen per ordre d’inscripció, així que no t’ho pensis més: viu el Barroc de la mà d’un gran especialista i forma part d’una experiència cultural única.

Programa general del curs