Un important nou estudi de la Dra. Coral Cuadrada sobre el poblament al Baix Maresme (del baix imperi a l’alta edat mitjana).

Al Maresme, amb una tradició historiogràfica extensa, sempre ha apassionat el pas de l’antiguitat tardana al món medieval, amb una llarga llista d’estudis que van des de Pellicer i Pagès (1888) i Ribas i Bertran (1975), Prevosti (1981), Cuadrada (1988), el primer volum de la meva pròpia tesi de llicenciatura (publicat el 2001) i altres articles meus (1994-2009), Járrega (1997), Cerdà (1992-2000), Clariana i Járrega (1994-2000), Revilla (2021) i altres obres fonamentals com el Premi Iluro de Bonamusa (2011). De fet, aquest interès em va portar a organitzar les II Jornades d’Història i Arqueologia del Maresme l’any 2001, tractant precisament l’organització de l’espai i models de poblament, i l’any 2004 les III Jornades dedicades al pas de l’antiguitat tardana al món medieval, de Constantí a Carlemany. 

Coral Cuadrada posa al dia aquest tema de gran fortuna historiogràfica amb el seu nou article:

CUADRADA, C. (2025). El poblament al Baix Maresme (del baix imperi a l’alta edat mitjana). Butlletí Arqueològic de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, vol. V, núm. 47, pp. 243–284.

En aquest article, revisa críticament la continuïtat poblacional al Baix Maresme des del baix Imperi fins a l’alta edat mitjana, matisant la seva antiga tesi amb noves dades arqueològiques (INVARQUE, excavacions recents) i documentals inèdites. En el mateix, ofereix una síntesi exhaustiva i crítica sobre el poblament del Baix Maresme des del baix Imperi romà fins a l’alta edat mitjana, amb especial atenció al pas d’Iluro (ciutat romana de Mataró) a Civitas Fracta i la configuració del castell i parròquia medievals. L’autora revisa la seva pròpia tesi doctoral, publicada al Premi Iluro anys enrere (1988), sobre un “poblament continuat sense fissures”, matisant-la amb les noves dades arqueològiques per concloure que es donà una continuïtat amb ruptures, trasllats poblacionals i fases de crisi, particularment un trencament general al segle V que afectà l’àrea urbana més que els assentaments rurals.

​Cuadrada combina una recopilació sistemàtica de dades arqueològiques —preses de l’INVARQUE, memòries d’excavacions del CALAIX i estudis recents— amb anàlisi diplomàtica de documentació inèdita (pergamins comtals, capitulars monàstics) i toponímia (Onomasticon Cataloniæ), centrant-se en el territori d’Iluro i els futurs termes dels castells de Mataró, Burriac i Vilassar. 

Des del segle III dC, Iluro presenta un disseny urbà ortogonal amb fòrum, macellum, termes i necròpolis extramurs a l’alt Imperi, però al baix Imperi aquestes es desplacen intramurs, com a la zona de Santa Maria, senyal d’una ruralització i cristianització progressiva. Les vil·les rurals i capelles primitives (Santa Anastàsia a Premià, Sant Cristòfol i Sant Crist a Cabrils, Santa Margarida a Cabrera, Sant Pere de Clarà, Sant Sebastià i Sant Miquel del Cros a Argentona, Sant Cugat de Traià) mostren cronologies fins al 476 dC, amb necròpolis tardoantigues i possibles basíliques privades, però un fre al segle V que suggereix migracions o retrocés.

Al nucli urbà, les insulae s’amortitzen massivament entre els segles V-VI, amb un hiatus estratigràfic del VII al XII, explicat per crisis econòmiques (segle III), invasions bàrbares (sueus, vàndals, alans), epidèmies (pesta del 570), inestabilitat visigòtica i arribada musulmana (segle VIII), tot i una vitalitat relativa als segles IV-V. Jaciments clau com Santa Maria revelen una basílica paleocristiana del segle VI sobre l’antic fòrum, amb sitges (III-VI), necròpolis intramurs (V-VII) i una “pre-sagrera” com jo vaig indicar; Torre Llauder manté seqüència continuada del I aC al VII dC, amb reocupació visigòtica (sitges, fons de cabana, necròpolis) i ceràmica grisa/espatulada; mentre Ca la Madrona documenta una extensa necròpolis tardoantiga (més de 300 tombes, moltes infantils, tipus “preantropomorfs”), singular en rituals funeraris.

​Les principals aportacions de l’article radiquen en aquesta periodització fina —crisi urbana i replegament (III-V), vitalitat rural (IV-V), ruralització profunda (V-VII), hiatus (VII-IX) i represa (X-XIII)— que desmunta l’“edat fosca” absoluta i alinea el Maresme amb tendències regionals (Camp de Tarragona, Baix Montseny). 

L’autora argumenta ruptures però no un col·lapse total, amb trasllats cap a vil·les rurals i un paisatge sagrat articulat per l’església, influït per pirateria sarraïna (IX-X) i ràzzies com la d’Al-Mansur (985). 

En la segona part, destaca els mecanismes repobladors: monestirs com Sant Pau del Mar (amb alous a Llavaneres, Vilassar, Teià, Premià) i franqueses comtals (Montcada, Vallès, Maresme), liderades per magnats i transferides a llinatges feudals (La Roca, Catedral de Barcelona), amb toponímia com Cerdanyola o “ses cominals” com a indicis d’artigatge antic. L’arrencada demogràfica real no arriba fins als anys 30 del segle XIII, post-conquesta de Balears, quan el Baix Maresme deixa d’ésser frontera marítima. 

Així, l’estudi ofereix una posta al dia força documentada i innovadora, fent dialogar l’arqueologia amb la història per il·luminar incògnites com Civitas Fracta i el procés d’ocupació altmedieval, que encara manté forces incògnites. 

Sens dubte una nova gran aportació pel coneixement de la nostra història medieval a càrrec l'apreciada Dra. Coral Cuardada!

Barroc acadèmic a Mataró: la meva ponència sobre Santa Anna publicada a les actes de les II Jornades

La II Jornada de Recerca de l’Escola Pia de Catalunya es va celebrar al Cafè Nou de Mataró (c. de la Riera, 119) el dissabte 15 de març de 2025, amb la participació d’una cinquantena de persones entre professorat, investigadors i membres de la comunitat escolàpia interessats en la història de l’orde i dels seus col·legis. L’esdeveniment, que va transcórrer durant el matí i la tarda, va centrar-se en la història de l’Escola Pia a Catalunya, amb especial atenció al col·legi i l’església de Santa Anna de Mataró, a través de ponències que van abastar des dels orígens de la xarxa escolar fins a aspectes de sociabilitat, religiositat i memòria local. En aquest context es va presentar la meva comunicació sobre la construcció de l’església de Santa Anna, que ha estat publicada dins el volum d’actes de la jornada, 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim. (2025) "La construcció de l’església de Santa Anna de l’Escola Pia, un exemple del darrer barroc acadèmic (1737-1789". PUIGVENTÓS LÓPEZ, Eduard. (ed.). Actes de la II Jornada de Recerca de l’Escola Pia de Catalunya. Mataró, 15 de març de 2025. Barcelona: Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya. (Col·lecció l’Estilet, núm. 3), pp. 99–131.

ACTES DISPONIBLES A: PUBLICACIÓ EN PDF 

El meu article reconstrueix, a partir de documentació municipal, notarial i de l'arxiu escolapi, el procés fundacional de l’Escola Pia de Mataró i les capitulacions de 1737 amb l’Ajuntament, que van establir l’advocació a Santa Anna per a l'església, les condicions econòmiques per a la manutenció dels religiosos i l’ús provisional de cases llogades com el Mesón del Pardal o la Sínia d’en Ramis abans de la construcció del conjunt definitiu. Es detallen la compra dels terrenys prop del portal de Barcelona el 1739, la col·locació de la primera pedra i les fases constructives del col·legi i la primitiva capella, amb especial atenció als usos docents, litúrgics i als inventaris que permeten reconstruir l’espai interior, les imatges i els altars del primer temple.

Entre les principals aportacions destaca l’anàlisi d’un projecte arquitectònic setcentista conservat (en còpia) a l’Arxiu Provincial i que ja havia difós previament, que revela una nau única amb capelles laterals intercomunicades, creuer amb cúpula i una solució inspirada en models jesuítics contrareformistes com l’església del Gesù de Roma, posant Santa Anna com un exemple madur de darrer barroc acadèmic català en paral·lelisme amb temples com Betlem o la Mercè de Barcelona i altres esglésies escolàpies. 

També s'identifica el germà operari Josep Guàrdia com a figura clau en la talla de pedra de la portada i bases columnàries, amb hipòtesis sobre l’autoria teòrica de la façana (possiblement Josep Morató i Codina o mestres vinculats a la catedral de Vic i Santa Maria de Mataró), així com el programa de retaules —amb l’altar major de Salvador Gurri— i les donacions de famílies i confraries.

L’estudi tanca amb la pervivència del conjunt litúrgic i escultòric fins a la Guerra Civil de 1936-1939, documentant el saqueig del temple, la destrucció de retaules, imatges exteriors i elements com l’estàtua de Sant Josep Calassanç a la cantonada —substituïda posteriorment—, i la reconfiguració de l’espai, oferint així un recorregut complet des dels orígens barrocs fins a la memòria contemporània del lloc. 

Entre les hipòtesis proposades destaca l’existència d’una cripta sota la capella del Santíssim (o del Sacrament) al transsepte del costat de l’Evangeli, prevista en el projecte original de l’església com a absis semiesfèric amb accés des de la sagristia i disposició de nínxols per a sepultures, segons la planimetria conservada a l’Arxiu Provincial de l’Escola Pia (c. 50 núm. 12) i un pla posterior de les aules del final del segle XVIII que mostra la seva estructura. Aquesta hipòtesi es recolza en el dret de sepultura concedit als escolapis des del 1737, en els nombrosos enterraments documentats al Llibre de Cosas Notables (1739-1829) —tant de religiosos com de benefactors laics—, en el trasllat de restes de l’antiga església el 1789 i en el testament de Francesc Gemmir Llauder i Gelabert (1775), que demana una sepultura interna “en forma” a la nova capella del Sacrament.

"Maresme Medieval" present a la Jornada Iluro 2025: Coneixement i debat, organitzada per la Fundació Iluro

Ahir vaig poder participar a la Jornada Iluro 2025: Coneixement i debat, celebrada a la Fundació Iluro a l’Espai Escena i Pensament de l’Ateneu Centre Cultural de Mataró, un esdeveniment que va reunir experts i entitats locals per reflexionar sobre la recerca històrica, les fonts i la memòria col·lectiva del Maresme. La jornada va començar a les 18 h amb una breu presentació i va continuar amb la conferència inaugural “Fer història avui. Més enllà de les escoles i teories generals” a càrrec de Llorenç Ferrer, catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i investigador principal del grup TIG, qui va defensar paradigmes simples per entendre les societats passades més enllà de les escoles tradicionals com l’Annales o el marxisme; seguidament, Alexandra Capdevila, doctora en Història per la UB, guardonada amb el Premi Iluro 2013 i professora a la UOC i la Facultat Antoni Gaudí, va impartir “Noves i clàssiques fonts per a l’estudi del passat”, on va explorar fonts arxivístiques com llibres parroquials i notarials juntament amb premsa, mapes i testimonis orals; i finalment, Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme i president del Centre d’Estudis Vilassarencs, va oferir “Història i memòria”, distingint amb precisió aquests conceptes sovint confosos i destacant obres com Mataró Barroc o Els Vallmajor de Dosrius.​

L’esdeveniment va culminar amb una taula rodona de 40 minuts on vaig intervenir en representació de Maresme Medieval, presentant l’experiència del blog que he promogut i com ha ajudat a difondre el patrimoni de l’art medieval de la comarca a través de l’activitat científica pròpia, publicacions, articles i interaccions amb la comunitat, fent accessible el passat artístic del Maresme a un públic ampli. 

Al meu costat  van intervenir Héctor López Silva pel Museu Arxiu de Santa Maria / Estudis Mataronins, que va destacar la revista Fulls del Museu Arxiu i les Sessions d’Estudis Mataronins; Jaume Vellvehí pel Grup d’Història del Casal de Mataró, associació fundada el 1986 dedicada a la divulgació del patrimoni català i la defensa de la història local; Robert Lleonart i Casadevall pel Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró, hereu de la secció arqueològica del Museu Municipal i editor de la revista Laietania amb conferències i visites guiades; i Víctor Ligos per la Comissió de Memòria Gent Gran de Mataró, creada el 2001 per transmetre la memòria del segle XX i fomentar el diàleg intergeneracional amb arxius i instituts locals.

​

Va ser una experiència molt enriquidora, amb un ambient de diàleg obert que va permetre posar en valor la diversitat de projectes locals per preservar i difondre el patrimoni històric del territori, des de l’arqueologia i l’art medieval fins a la memòria oral, reforçant la identitat comarcal en un context de recerca rigorosa i divulgació accessible que connecta el passat amb el present.

[Fotografies: Núria Gómez Borrell]

Nou article de la Dra Coral Cuadrada sobre el paisatge marítim del Maresme Medieval

CUADRADA, Coral (2025). «El Maresme medieval: paisatge d’aigua». Atzavara, L’, vol 35, p. 105-22, https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/436855 .

Aquest nou article s’inscriu de manera natural en la trajectòria maresmenca de la Dra. Coral Cuadrada, iniciada amb la tesi i monografia El Maresme medieval: les jurisdiccions baronals de Mataró i Sant Vicenç/Vilassar (hàbitat, economia i societat, segles X–XIV), obra premiada i publicada el 1988, que va fixar un marc sòlid sobre senyories, poblament i economia pagesa a la comarca entre el creixement i la crisi medievals. El text de 2025, El Maresme medieval: paisatge d’aigua, amplia i reorienta aquell nucli cap a una lectura ambiental i de llarga durada, centrant el paper articulador del mar, les rieres i els aiguamolls en l’organització del territori i de les pràctiques econòmiques i culturals, amb una metodologia que integra diplomàtica, arxius, cartografia i iconografia històrica. 

Es detalla com el règim feudal va establir drets i impostos relacionats amb la pesca i el mar, així com els perills constants que suposaven els naufragis, les tempestes i les incursions de pirates i corsaris, que marcaven la vida quotidiana i la protecció dels habitants. També es reconeix la importància dels rierols i aiguamolls com a espais naturals que connectaven el litoral amb la muntanya, organitzant el territori i influenciant l’economia agrària i forestal. L’autora explica que els documents medievals, llegats parroquials i actes notarials, mostren com la pesca i la navegació, tot i la seva precarietat social, foren un element clau i segurament infravalorat en la història econòmica del Maresme.

En la seva pròpia producció, aquest article dialoga amb línies de recerca que l’autora ha conreat sobre història social i de gènere, xarxes mediterrànies i cultura escrita, però situa el Maresme com a laboratori d’ecohistòria, en sintonia amb una historiografia catalana que, segons balanços com el de Salrach, ha diversificat temes cap a història rural, alimentació, dones i institucions, ara enriquida per una sensibilitat ambiental aplicada al cas comarcal. En conjunt, el nou article actua com a peça de síntesi i actualització: torna als arxius maresmencs amb preguntes ecològiques, relliga la feudalització del litoral amb la memòria dels riscos marítims i les dinàmiques sedimentàries, i consolida la posició de Cuadrada com a referent sobre el Maresme medieval, des de la monografia fundacional de 1988 fins a aquesta lectura paisatgística del 2025.